El dia 6 de juny de 2013 va entrar en vigor la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans, després de ser publicada el 5 de juny de 2013 al Butlletí Oficial de l'Estat.

Entre les modificacions introduïdes destaquen:

• Reducció dels terminis de durada del contracte. Als nous contractes la renovació obligatòria per al llogater i potestativa per a l'arrendatari passa de cinc a tres anys i si al terme de l'esmentat termini, no hi ha comunicació per part de cap dels dos amb almenys 30 dies d'antelació, el contracte es prorrogarà automàticament per un any més, no per tres com en la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) de 1994. És a dir, que el límit legal per a la durada dels contractes d'arrendament es redueix a la meitat.

• Flexibilització del mercat del lloguer. L'actual reforma prova de preservar l'equilibri entre els interessos del llogater i l'arrendatari. Així, d'una banda es garanteix que el llogater pugui recuperar el seu habitatge en determinats casos de necessitat per a ell o la seva família, amb només avisar amb dos mesos d'antelació, encara que no estigui previst al contracte, sempre que hagi transcorregut un any de durada del contracte. I per un altre, es permet que l'arrendatari als sis mesos pugui desistir del contracte, amb un preavís de 30 dies i sense abonar cap indemnització, encara que es podria pactar aquesta.

• Millora de la seguretat jurídica. Amb aquesta reforma, si el contracte no s'ha inscrit en el Registre de la Propietat, el llogater deixarà l'habitatge en cas que canviï de mans o l'amo la perdi, per exemple, per impagament de la hipoteca. Abans el nou propietari o el banc continuaven amb el llogater fins a l'acabament del contracte. En canvi, una vegada inscrit el dret de l'arrendatari, la transmissió a un tercer de l'habitatge arrendat no podrà afectar als seus drets legals (pròrroga forçosa i pròrroga tàcita), doncs el tercer adquirent haurà de respectar el contracte.

• Agilitació del procediment de desnonament. Aquesta reforma planteja que el secretari judicial, en lloc del jutge, fixi data de llançament si el llogater no s'oposa o paga en deu dies. Això s'ha traduït per desnonament exprés. L'embús dels jutjats de les grans ciutats evitarà tal rapidesa. Sempre que així s'assenyali al contracte, la falta de pagament de la renda podrà donar lloc a la resolució de l'arrendament, sense més exigència que un previ requeriment notarial o judicial, sense necessitat d'obtenir una sentència declarativa. Una vegada cancel·lada la inscripció de l'arrendament, es podrà ordenar l'execució, la qual cosa implica la restitució de l'immoble al seu propietari.

• Priorització de la voluntat de les parts en el marc de la Llei (aplicable a contractes futurs). S'enforteix la llibertat de pactes entre les parts. D'una banda, les parts podran pactar l'actualització de la renda que ara es realitza d'acord amb l'IPC. I per un altre, les parts podran pactar la renúncia de l'arrendatari al dret d'adquisició preferent que ara és un dret irrenunciable de l'arrendatari en contractes de durada inferior a 5 anys.